El primer negocio, y el mayor, es allanar a Catalunya
Conde-Duque de Olivares (1640)
A aquestes alçades de la nostra història no hauria de sorprendre a ningú el fet que l'Estat espanyol té com a missió principal anihilar una cultura i una llengua mil·lenàries del món occidental. Al llarg de la nostra història les eines de les que s'ha valgut Espanya per portar a terme aquest extermini cultural han estat diverses i més o menys descarades com la subtil instrucció als corregidors de Catalunya que ordenava: pondrá el mayor cuydado en introducir la lengua castellana, a cuyo fin dará las providencias más templadas y disimuladas para que se consiga el efecto, sin que se note el cuydado, el Decret de Nova Planta de 1716, l'article VIII de la Reial cèdula de Carlos III de 1768 prohibint l'ensenyament del català a l'escola, política seguida per Franco en època contemporània a la qual se li va sumar la maniobra orquestrada pel dictador inspirada en la doctrina falangista de Jiménez Caballero (1938) de “hay que repoblar Cataluña de andaluces” i que va anar seguida d'una gran onada migratòria espanyola amb la finalitat de substituir una cultura per una altra. La llista d'atacs a la llengua catalana és llarga i molt variada però porta un clar objectiu final: la destrucció de la llengua i cultura catalanes i la uniformització cultural d'Espanya. Això només té un nom, genocidi.
El darrer atac a la llengua catalana és una de les perles de la sentència del Tribunal Constitucional al recurs de l'Estatut i així ho manifesta en la interpretació de l'article 35 sobre els drets lingüístics en l'àmbit de l'ensenyament i en l'anàlisi del 6.1 on diu que el castellà no pot deixar de ser també la llengua vehicular i d'aprenentatge en l'ensenyament. Recordem que la llei de política lingüística en el seu article 20 del capítol III deixa clar que el català, com a llengua pròpia de Catalunya, ho és també de l'ensenyament, en tots els nivells i les modalitats educatius i que els centres d'ensenyament de qualsevol grau han de fer del català el vehicle d'expressió normal en llurs activitats docents i administratives, tant les internes com les externes.
Després de tants anys de lluita per protegir la nostra llengua sobretot en l'àmbit educatiu, un dels punts clau per assegurar-ne la supervivència, a l'any 2010 hem fet un pas enrere. I què ens queda després de segles de menyspreu, de burla i d'intent d'extermini al nostre tresor més preuat? Com podem respondre quan el mateix Jefe del Estado ens escupia a la cara l'any 2001 i se'n reia de la història de Catalunya en dir que el castellà mai no fou la nostra llengua d'imposició, sinó de trobada. Ningú no fou mai obligat a parlar en castellà. Foren els pobles més diversos qui féreu seu, per voluntat llibèrrima, l'idioma de Cervantes?
Que ningú tingui cap dubte de que el català no està protegit; de fet, mentre formem part de l'Estat espanyol estarà en perill. El bilingüisme no existeix, dues llengües no poden conviure quan no tenen les mateixes garanties a nivell legal, quan se'ns exigeix als catalans l'obligació de conèixer el castellà i no el català. Aquest fenomen s'anomena diglòssia i acaba quan una llengua esborra del mapa a l'altra.
L'única garantia de supervivència és l'estat propi, que la llengua catalana sigui única llengua oficial a Catalunya i que també sigui llengua oficial a la Unió Europea. Mentrestant els partits catalans poden anar entomant la tempesta uniformitzadora espanyola amb lleis, decrets i d'altres pedaços que de ben segur que esperarà el TC amb els ganivets esmolats. Els nostres polítics no faran cap pas endavant cap a la independència, ja els va bé el genocidi i seguiran aguantant com si res, que pugui sortir un diputat espanyolista al Parlament parlant en castellà o callar quan el president de la més important institució esportiva del país utilitza el castellà en un congrés de penyes.
Però tinguem clara una cosa: si el català està en aquesta posició d'inferioritat, si la nostra llengua segueix trepitjada no és culpa d'Espanya, és només culpa nostra. Nosaltres permetem l'extermini; quants de nosaltres canviem d'idioma quan creiem que potser no ens entendran? Diem que ho fem per respecte quan el respecte hauria de començar per nosaltres mateixos i per la nostra llengua. No vindran de fora a protegir-nos-la. Ho hem de fer nosaltres sols i ara tenim una gran oportunitat: apostar per la independència, per l'estat propi i per fer del català l'única llengua oficial. No la deixem passar.
11:06
visitants
