04 de novembre 2010

Artur Mas fa figa


Els arguments amb els que Artur Mas preten convèncer el seu electorat comencen a fer figa abans de l’inici de campanya. El candidat ja ha comencat a transformar les seves declaracions en preguntes no sabem ben bé a qui. “Si un pacte fiscal inspirat en el concert no és constitucional, quina sortida te Catalunya? Es pregunta, però no ens dóna cap resposta. És a dir, Mas ja sap d’entrada que el pacte fiscal (no en deien concert econòmic?) no es podrà dur a terme. També es fa la següent pregunta: què pensa fer Espanya per a que els catalans ens hi sentim còmodes i protegits?” El líder de CiU no ha entès que Espanya no farà res; bé si, seguir expoliant-nos vint-i-dos mil milions d’euros cada any.

Mas està entrant en un carreró sense sortida i no aporta cap solució al robatori que patim els catalans per part de l’estat espanyol. Es pensa que amb eufemismes com “voluntat real d’autogovern” tot s’arregla.

D’altra banda quan afirma que Montilla i Rajoy “van de bracet” és perquè ja té assumit que tant el PP com el PSOE ens negaran el concert econòmic. Llavors hauria d’explicar dues coses. Per què pensa perdre el temps negociant-lo amb Madrid i per què vol esperar al 2012 per fer-ho. Què ha de canviar en dos anys? L’única diferència entre el 2010 i el 2012 és que d’aquí dos anys serem quaranta-quatre milions d’euros més pobres i que la Generalitat estarà molt més endeutada que ara.

Però per Mas tot té una explicació: ens diu que Rajoy no està d’acord amb el pacte fiscal perquè no és català i és del PP i es queda tan ample. Però com pot tenir tan poca vergonya? Ni Rajoy hi estarà d’acord, ni el seu estimat Zapatero, ni el Tribunal Constitucional ni els espanyols que als quals algun dia PP i PSOE els hauran de demanar el vot i no perquè no siguin catalans si no perquè aquest concert és del tot il·legal. L’única solució legal és la independència de Catalunya, ras i curt. La resta és un pur engany, la gran mentida per seguir vivint del “mòmio”.

Mercè Escarrà



0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada