26 d’octubre 2010

Adoctrinament d'infants a TV3


Aquest cap de setmana s’ha celebrat a l’Estadi Olímpic de Montjuïc la Festa del Súpers. Als informatius de TV3 n’han fet un ampli seguiment; a criteri de la directora d’informatius -que deu saber molt bé què és noticia i què no i quins són els temes amb els quals s’ha de desviar l’atenció infomativa-, una notícia tan irrellevant com una festa infantil l’hem pogut trobar fins i tot a la sopa.

M’han cridat l’atenció les petites entrevistes que feien als infants presents a la festa; aquells nens eren robots, criatures parlant de conceptes dels quals ni tan sols en devien conèixer el significat. Ha estat demolidor veure com aquells cervellets vulnerables s’havien omplert de conceptes i idees precuinades sobre sostenibilitat mediambiental, reciclatge i d’altres ítems tan de moda, sense cap mena de criteri més enllà del d’adoctrinar en només dos dies.

Hi ha una corrent de pensament pollíticament correcte que ens diu què hem de pensar i què no i Televisió de Catalunya ha decidit fer la seva aportació a la rentada de cervells mundial. Ara ja gairebé ningú qüestiona el sectarisme i parcialitat amb la que TV3 informa de tant descarat que és. Dia rere dia podem comprobar com les notícies se’ns presenten de forma esviaixada i incompleta: això en cas de que ens arribi tal informació; molt sovint s’ignoren perquè tot i ser d’interès general hi ha una sèrie de poders fàctics molt savis que decideixen per nosaltres i donen instruccions sobre què es pubica i què no.

En aquesta gran empresa que és manipular l’opinió pública, adoctrinar i fer-nos dir i pensar el què volen, trobem un acte a priori inocent i superficial com la Festa del Súpers. El lema d’aquest any ha estat “fem un salt per canviar el món”. Sembla ser que hi ha un personatge sinistre anomentat Senyor Pla que es dedica a buidar els oceans, l’home del sac del segle XXI! L’objectiu inicial no és que els nens es concienciïn sobre la necessitat de conservar el medi ambient, cosa indiscutible sinó que s’arribin a sentir culpables perquè la mama els porta en cotxe al col·legi enviant així tones i tones de CO2 a l’atmosfera o perquè el papa els envolica l’entrepà de l’hora del pati amb paper Albal. L’objectiu final és estovar cervells el més aviat millor amb qualsevol idea sectària i políticament correcte ja que com més aviat s’hi acostumin, més fàcil serà conduir els xaiets un cop arribats a l’edat adulta.

Com es pot ser tan miserable d’adoctrinar així a criatures inocents? Alguns en diran educació en valors; jo en dic una indecent intromissió en l’ofici de ser pares i una estratègia per fabricar generacions de cervells controlats a distància i sense esperit crític.


Mercè Escarrà


1 comentaris:

Tomedo ha dit...

No ens hem passat una mica? Confondre paràboles ecologistes amb adoctrinament infantil es tant... PP, C's, Fox que fa por...

Publica un comentari a l'entrada