Josep Espar, Pasqual Maragall i José Montilla

Ahir vaig estar parlant telefònicament una llarga estona amb el meu amic Pep Espar, que es trobava, als seus 82 anys, a Prada de Conflent, on s'hi ha celebrat aquests dies la Universitat Catalana d'Estiu. Ell s'hi ha estat quatre dies, malgrat que el seu estat de salut no és per tirar coets. M'ha sorprès quan m'ha dit: ja sé que estàs amb en López Tena i la candidatura independentista. L'Espar és un patriota, que tot i la seva edat, no se li escapa res del que succeeix a la política catalana.

Em va comentar que havia estat parlant ahir al matí amb el president Maragall, el qual seguia apostant per un "tancament de caixes" com a mesura de pressió a l'Espanya uniforme i que no escolta. L'Espar també hi està d'acord, i, nosaltres també. En Pasqual, tot i seguir essent fidel a la seva ideologia federalitzant, va reclamar solemnement un referèndum d'autodeterminació amb urgència, ja què no es pot donar la impressió als joves, que aquesta qüestió política (l'encaix o no de Catalunya i Espanya) no s'acaba mai. Segons Maragall aquest referèndum hauria d'incloure 3 camins per Catalunya: l'autonomia dins Espanya, la federació amb Espanya o l'Estat propi.

Aquest matí ha estat el president Montilla qui, a Els Matins de TV3, ha censurat l'aposta del referèndum plantejada ahir pel president Maragall. Segons Montilla, no cal fer cap referèndum perquè a la tardor els ciutadans podran optar.

Avui és un d'aquells dies on puc afirmar que estic a favor de tots tres: de l'Espar, d'en Maragall i d'en Montilla. Vist l'èxit que han tingut totes les propostes catalanes d'encaix a Espanya i el respecte amb el qual tracten el nostre fet diferencial, ha arribat el moment de la fermesa. Coincideixo amb l'Espar i en Maragall amb el "tancament de caixes" com a mesura de força. També té raó en Maragall, després de l'èxit de les consultes populars per la independència que s'han anat realitzat a tot el territori des del 13-S a Arenys de Munt, en proposar amb urgència un referèndum d'autodeterminació.

Finalment la reflexió del president Montilla és també molt certa i honesta: els catalans ja tenim el dret a decidir i l'exercirem el dia de les eleccions al Parlament, això és, la propera tardor. És per això tan important i una qüestió d'urgència nacional que tots els independentistes anem a votar independència. Si Solidaritat Catalana obté majoria absoluta al Parlament de Catalunya, el referèndum d'independència ja s'haurà fet. És la única via que ens han deixat els partits d'aquí i d'Espanya. Presentar-nos a uns comicis i aconseguir vots per a l'Estat propi. Si això fos així, podríem declarar l'Estat català pels volts de gener de 2011. Així doncs, catalans, usem les eleccions al Parlament de Catalunya per proclamar la independència i donar una lliçó a Espanya i el món sencer!

Tweet