Carta oberta a Carme-Laura Gil

Benvolguda Carme-Laura Gil, exconsellera d'Ensenyament de la Generalitat i militant de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC).

Ens adrecem a vostè atès que en les darreres setmanes hem llegit amatentment les seves reaccions a la marxa de l'exconseller nacional de CDC, Alfons López Tena i la incomoditat que li estan provocant els darrers posicionaments públics de CiU en contra de l'independentisme. Amb data 10 d'agost va publicar al seu blog personal un article titulat López Tena, CDC i una frase de Laporta, on lamenta la decisió de l'Alfons d'abandonar Convergència i censura les crítiques que l'exvocal del CGPJ va adreçar a CDC en la seva marxa ja que per vostè la Convergència de 2008 (quan López Tena va deixar el càrrec del Poder Judicial) i l'actual són si fa no fa iguals.

Pocs dies després, va ser vostè mateixa qui va afirmar que se sentia autoexclosa del projecte de CiU a l'article Què hem de fer CDC? ateses les declaracions de la sots-directora de campanya d'Artur Mas, Joana Ortega, la qual va afirmar amb rotunditat al diari La Vanguardia que CiU en absolut és independentista. 

Si ens permet, en la condició d'excompanys de partit i companys de causa, ens agradaria convidar-la a una reflexió més profunda:

És cert, com vostè afirma, que la Convergència de 2008 és la mateixa que la de 2010, qui ha canviat és el catalanisme, que deixa d'apostar per la via autonomista i de reformar l'Estat espanyol per ser oberta i decididament independentista i favorable a l'Estat propi. Aquest canvi s'ha evidenciat tant a nivell intel·lectual (amb les conclusions aprovades al III Congrés Catalanista) com a nivell de societat civil, només cal recordar el clam unànime en favor de la independència de més de 1,2 milions de catalans a la manifestació del 10-J. 

Tot i així, si ens permet, no només li hauria de preocupar que CiU vagi allunyant-se progressivament del pal de paller del catalanisme que és a dia d'avui el sentiment independentista sinó que dirigents de primera fila de Convergència, i el propi partit, insisteixin en ajornar sine die aquesta carpeta. Ho demostren declaracions com les de l'Artur Mas del passat 15 de juny quan va afirmar que no pensava impulsar cap referèndum d'independència de Catalunya durant els propers quatre anys, considerant que com a poble no estem madurs (quan segurament qui no ho està és ell). O el mateix Felip Puig a Catalunya Ràdio a mitjan juliol, reiterant aquest posicionament d'Artur Mas contrari al referèndum la propera legislatura, en la qual es compliran 300 anys de l'ocupació espanyola de la nostra Nació. Això es va segellar al Parlament de Catalunya quan CiU es va posar d'acord amb Ciutadans i el Partit Popular (i les demés forces polítiques amb representació parlamentària) per impedir la recollida de signatures als impulsors de la ILP pel Referèndum d'Independència, entre ells, Alfons López Tena. 

Que el discurs de Convergència és totalment buit de continguts sembla ser que ja se n'ha adonat, doncs clarament es pregunta "qui som". Totes les alternatives que ofereix CiU passen per anar a pidolar a Madrid, en insistir en l'error de trobar alguna mena d'acord amb un Estat que només ens vol sotmesos i callats, quan no enganyar directament la ciutadania oferint un concert econòmic impossible d'aconseguir.

Creiem que el seu darrer article esmena l'anterior, i que per tant, l'Alfons no anava errat. Mentrestant, la resposta que li ha donat Felip Puig a les seves inquietuds és que no faci gaire soroll puix que el Québec ha perdut tots els referèndums d'autodeterminació realitzats en els darrers 40 anys. Que això va per lent. Que tornem a 1980 i calen 23 anys més de govern convergent. I ja veurem d'aquí 30 anys com està el panorama polític i social per engegar un procés d'emancipació nacional. En definitiva, insistir en un camí que no duu enlloc on Catalunya anirà a menys i s'anirà esllanguint sense remei en una dolça decadència fins esdevenir una regió dissolta en l'Espanya uniforme i monolítica. ¡Com a mínim el Québec pot iniciar aquest tipus de processos democràtics i avantatjar-nos en 40 anys!

Essent així les coses, és d'agrair que una veu valenta com la seva s'alci per remoure els dèbils fonaments ideològics convergents actuals. Sempre ha estat una dona amb empenta i molt garrida. Per això ara li volem demanar que escolti el seu cor. Que no pensi en unes sigles. Que pensi en clau de país. Vostè pot fer un gran servei a la causa independentista. Vostè ja no es pot sentir mai més còmode en un partit com Convergència, que ja ha fet tot el que podia fer per aquest país després de la represa de la democràcia. Ara toca edificar un Estat propi sobre aquests fonaments construïts durant els governs Pujol. 

Això només es pot liderar des d'un gran moviment social, democràtic i de base com és Solidaritat Catalana per la Independència. Vostè no pot quedar fora d'aquest procés el qual segur que se sent seu. El país l'espera Carme-Laura. Li volem donar la benvinguda.

Signat,

Mercè Escarrà i Caudet

Rubèn Novoa i Arranz




(20/08/2010) Podeu consultar aquí la resposta que ens ha donat la sra. Carme-Laura Gil a la nostra carta oberta, fet que li agraïm públicament, tot i que no sigui en el sentit desitjat. Una abraçada companya de causa! 

Tweet