El futur de CiU i ERC

La irrupció amb força al panorama polític català de Solidaritat Catalana per la Independència ha sacsejat de valent l'oasi català. Això només és conseqüència d'una lectura erròria i interessada del missatge que 1,2 milions de catalans van donar a les classes dirigents catalanes el passat 10 de juliol a Barcelona. Aquest missatge que els partits catalanistes tradicionals (CiU i ERC) no han volgut interioritzar és que la centralitat en el catalanisme és actualment l'independentisme. El ciutadà del carrer s'ha adonat que l'autogovern de Catalunya i el nostre desenvolupament nacional ha entrat en una via morta dins Espanya. En aquest context, com molt bé indicava la Mercè abans d'ahir, tot intent de "modificar" Espanya des de Catalunya seguirà fracassant com porta fent-ho des del segle XVII.

L'actitud que han adoptat davant d'aquest desplaçament de la centralitat política les direccions de CiU i ERC és la de fer veure que això no va amb ells. Fer veure que no vols saber res del tripartit en el cas d'ERC i presentar-te com el pal de paller de l'independentisme quan a hores d'ara tothom sap i intueix el sever correctiu que tindran els republicans a les urnes aquesta tardor. En el cas de CiU, és seguir amb l'estratègia del bucle cíclic de la indefinició i la confusió generalitzada envers l'elector. Això es fa dient un dia que no recolzaràs cap procés cap a la creació de l'Estat català en el si de la Unió Europea la propera legislatura, per al dia següent despenjar-te amb propostes que podrien semblar atractives a l'electorat sobiranista com per exemple el concert econòmic, fum i foc d'encenalls ja que els que toquem de peus a terra sabem que són del tot inassumibles, per estar fora de la Constitució i per haver donat Espanya per tancat el procés de descentralització administrativa.

Què pot passar si els independentistes agrupats en una candidatura unitària aconseguim entrar al Parlament amb força aquesta tardor? Si entrem amb majoria absoluta, la resposta és senzilla, clara i directa: declararem l'Estat Català independent al Parlament pels volts de gener de 2011. Sensu contrari provocarem canvis d'estructura importants a les forces catalanistes tradicionals i els dits pals de paller.

Per una banda, CiU no podrà investir Artur Mas amb els nostres vots si aquest no es compromet a declarar la independència en la legislatura 2010-2014. Com ni Artur Mas ni CiU són independentistes, aquesta opció decau immediatament i haurà d'anar a buscar suports o abstencions a les files espanyolistes, això és PSC i PP. Tenint present que tot apunta que Mariano Rajoy guanyarà Zapatero a les eleccions de 2012, sembla ser que CiU només podrà decantar-se per aliar-se amb el PP per a una suposada investidura d'Artur Mas. Total que si no evitem la victòria de CiU als comicis ens remuntarem als pactes del Majestic i la situació parlamentària de CiU durant l'últim govern Pujol. Serà graciós veure com CiU acaba mercadejant amb els anihiladors de l'Estatut propiciant a Madrid un govern del PP amb la seva abstenció pels favors que es deuen a Catalunya. Com veieu tot això és pornogràfic, però és al què està condemnada CiU per la seva manca de valentia, coratge i lideratge en el catalanisme actual, que ja hem convingut que és independentista.

El futur d'ERC serà més dolorós per a aquesta formació i no trigarà gaire en iniciar-se aquest procés. Condemnats a ser un petit apèndix catalanista d'un PSC cada cop més espanyolitzat i sucursalista, tot apunta a que Joan Puigcercós serà foragitat per la militància després del fracàs electoral i Joan Ridao començarà el camí per convertir ERC en l'Euskadiko Ezkerra catalana, fins que sigui engolida definitivament pel PSC-PSOE. 

Per contra, els independentistes d'aquest país, aquells qui estimem Catalunya amb el cor, però també amb el cap, hem de trencar definitivament aquest oasi català de xarxes clientelars, gestió administrativa, nivells de corrupció intolerables, desnacionalització i molta misèria intel·lectual, estratègica i política. Només ho podrem fer amb un moviment independentista democràtic transversal de base horitzontal i connectat en xarxa. Això és la Solidaritat Catalana per la Independència. Si ens en sortim, serem cridats a esdevenir el pal de paller del catalanisme tot substituïnt aquest catalanisme ja caduc que representen CiU i ERC. El nostre premi serà la felicitat d'haver construït des de baix i entre tots l'Estat català que tant anhelem.