Quo vadis Miquel Quintana?

 Miquel Quintana, acabo de llegir un article teu que realment em desconcerta per la manca d'objectivitat i excessiva ceguesa que porta intrínsec. No em puc creure que a aquestes alçades de la pel·lícula encara et puguis empassar històries com la del concert econòmic. Tant tu com l'Artur Mas sabeu que aquest tipus de finançament no el tindrem mai. La disposició addicional primera de la Constitució espanyola només val pels territoris històrics del País Basc i el Regne de Navarra. Per assolir un concert econòmic primer s'haurien de reconèixer els furs catalans que es van suprimir el 1716 amb el Decret de Nova Planta, per tant demanar el concert econòmic és inconstitucional i més després de la interpretació restrictiva que fa el TC dels drets històrics de Catalunya a la sentència de l'Estatut. La LOFCA és una llei per les comunitats autònomes de règim comú com Catalunya, que han adquirit l'autonomia en base als articles 143 o 151. Aquest règim comú en cap cas contempla la independència econòmica o tributària de cap d'aquestes comunitats autònomes. La bilateralitat pactada per Mas també decau amb la sentència interpretativa del TC. 

Aquest intent de marejar la perdiu de l'Artur Mas, primer dient que basaran la campanya electoral en la crisi econòmica i després -veient que el moviment independentista creix- demanant un concert econòmic que cap govern de Madrid, cap, ens donarà, no porta enlloc i és enganyar al ciutadà. Bé, sí, porta a què la fuga de militants -tant els de base com tu dius com de consellers nacionals de primera fila-, continuï imparable.

Tampoc us ajudarà el discurs basat en amagar el cap sota l'ala quan toca parlar del què la ciutadania està demanant, quan toca parlar d'independència. Si però no, ara no toca, etc. és el tipus de resposta més habitual de la direcció nacional de CiU ignorant el fervor independentista de les bases.

Et dono la raó quan parles d'Esquerra, que ha entregat la Generalitat als espanyolistes, però també voldria dir-te que abans de criticar als de fora miris qui tens ficat a casa, com un Duran i Lleida que fa posar una pantalla gegant al Prat de Llobregat per seguir la final de la Copa del Món; no és tant anecdòtic, només és per dir-te que els que manen a la teva federació encara trempen amb Espanya. Aquests no ens portaran cap a la independència, desenganya't.

Finalment, apreciat Miquel, no parlis d'oportunismes, parla d'oportunitats. La via estatutària està esgotada, de fet encara ha de sortir alguna altra sentència de recursos interposats pel Defensor del Pueblo, el socialista Enrique Múgica. Això que tant us agrada als convergents d'anar a plorar a Madrid no serveix ni servirà per res. No és oportunisme doncs, és l'oportunitat que té la nostra Nació empesa per milions de ciutadans que clamen justícia, que clamen independència.

Miquel, de la coneixença de la nostra història nacional, està provat que tot intent de modificar Espanya o propiciar un tracte just amb Catalunya és una quimera. L'Arxiduc-rei Carles III de Catalunya ja ho va intentar amb l'ajuda de les classes dirigents catalanes imposant un Habsburg al capdavant de la Corona espanyola. Quan es va anar a coronar a Madrid com a rei va haver de fugir cames-ajudeu-me mentre els madrilenys li tiraven monedes al seu pas. El resultat de tot allò és prou conegut per tots nosaltres: la fi de la nació catalana el 1714. Si no vols que vagi tant lluny, quan vam intentar imposar als espanyols una I República amb un president català, no va durar ni tres anys i dels últimns intents amb la II República ja no cal que te n'expliqui res, ja saps què va passar al Camp de la Bóta. I ara l'Estatut, el darrer engany.

Fica't-ho al cap Miquel: Espanya no way.