23 d’agost 2010

Aturem una nova humiliació nacional


No ha trigat ni un dia d'obtenir resposta política d'Espanya la proposta d'engany que volia fer Artur Mas amb el concert econòmic per 2012. Ha estat el sots-secretari general del PSOE, Pepiño Blanco, que li ha dit al sr. Mas que se'n torni cap a casa, que això no entra dins de les "regles del joc". 

Artur Mas pensa que obtenint el suport a la seva investidura a Catalunya per part del PP (sempre condicionat a no plantejar formalment cap dret a decidir com a la última legislatura del president Pujol) Espanya s'avindrà a negociar la primavera de 2012, quan Don Mariano Rajoy arribi a la Moncloa tal i com pronostiquen totes les enquestes. 

No cal faltar a ningú el respecte, però si aquesta és la postura oficial del PSOE, què ha de fer indicar que el PP, aquest PP que ha portat l'Estatut al Tribunal Constitucional, s'avingui a aturar d'un cop per totes l'espoli fiscal que pateix el nostre país? Com ja he dit anteriorment en d'altres articles no considero l'Artur Mas ni un il·lús ni una persona càndida. La voluntat manifesta de CiU en aquest afer és la d'enganyar l'electorat i tornar a tocar cuixa. Ras i curt. Personalment considero que això és de ser molt males persones.

Davant d'això només hi ha dues opcions: la primera és permetre l'engany i que, com molt bé il·lustra Pepiño Blanco, a l'Artur Mas li passi el mateix que a Ibarretxe i el seu pla (¿algú se'n recorda del pla Ibarretxe? ¿algú sap on para l'ex-lendakari?). Jo només recordo la humiliació que va patir el president d'Euskadi al Congrés dels Diputats i el suïcidi polític que li va comportar. Les conseqüències de tot plegat són ben vigents: pinça PP-PSOE a Euskadi i govern espanyolista. Així doncs, la proposta de CiU i Artur Mas passa per una nova humiliació nacional al nostre país que no ens podem permetre, i suposaria la fi de la carrera política d'aquest senyor. Això últim rai. 

La segona opció és no permetre l'engany. No permetre que CiU guanyi les eleccions al·legant el fantasma del tripartit. La lluita no és per governar aquesta comunitat autónoma espanyola de fireta, que és Catalunya. La lluita és i ha de ser, la de sortir cames ajudeu-me d'aquest espectacle miserable que protagonitzen tant Espanya com els partits polítics catalans. La lluita és per la independència de Catalunya. I això només es pot aconseguir des de la unitat de la societat civil empesa per persones valentes i decidides com les que integren Solidaritat Catalana per la Independència.



0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada