15 d’agost 2010

Santi Vila espanyol de l'any



"Com qualsevol altre persona, sóc un home polifacètic. Des del punt de vista ideològic alguns m'han titllat fins i tot de "personatge frontera": catalanista però còmode amb Espanya i el món [...]". D'aquesta manera tant sincera es presenta l'alcalde de Figueres i candidat de CiU per Girona a la seva afició.

Santi Vila, afirmava fa uns mesos que se sent incòmode amb la deriva radical del seu partit i titllava de grotescos els aires independentistes que s'hi respiren. Així és Santi Vila, un nacionalista espanyol que pretén presentar-se a unes eleccions i que el votin independentistes catalans.

Després d'aquestes declaracions no va tenir més remei que donar explicacions als consellers nacionals. Us adjunto la carta que els va enviar on intentava justificar-se sense gaire fortuna.


Catalanista i còmode amb Espanya, d'entrada una contradicció: un catalanista és una persona que estima Catalunya i per tant, una persona que de cap manera es pot sentir còmode amb Espanya. O és que potser Santi Vila se sent còmode amb l'expoli fiscal que patim els catalans? O amb les retallades de competències i la vulneració dels drets fonamentals de la nostra nació? Perquè sentir-se còmode és acceptar la sodomització a la que ens sotmeten els colonitzadors.

Per tant no podem esperar que aquest personatge defensi ni reclami el concert econòmic perquè prefereix que Espanya ens robi, tampoc el dret a decidir, perquè ell ja ha decidit que viure sotmesos és fantàstic.

La darrera perla de Santi Vila ha estat votar a favor de les corrides de braus. Com sabeu, Convergència va donar llibertat de vot als seus diputats, imagino que sabent que a les seves files hi ha molt tic espanyolista, molt abduït per la cultura mesetària que pensa que la "fiesta nacional" també és patrimoni dels catalans.

Cada cop veig menys diferències entre CiU i el PP, el discurs és el mateix: els fa nosa el debat identitari i rebutgen l'independentisme, prefereixen brindar per la "roja" i anar als toros. I parlar dels "problemes reals" dels ciutadans sense voler admetre que aquests problemes es resoldrien amb un estat propi.

Afortunadament i pel bé del país, a CiU s'estan treient la màscara. A aquestes alçades cap independentista es deixa ja enredar.


1 comentaris:

Ran ha dit...

és trist que no s'accepti socialment que les majories a voltes votes coses absurdes. Aquest noi és palla de la bona: un zero com a candidat.

I d'acord amb el tema CiU-PP.

Publica un comentari a l'entrada