08 d’agost 2010

Crida a la Joventut Nacionalista de Catalunya


He estat militant de la Joventut Nacionalista de Catalunya des de l'11 de setembre de 2003 fins que vaig ser jubilat, per edat, al Congrés d'El Prat de Llobregat de 2008. En aquesta organització juvenil que enguany ha celebrat el seu 30 aniversari vaig començar la meva activitat política a partir dels 25 anys després d'una joventut pul·lulant per diversos àmbits de l'independentisme extraparlamentari. A la JNC vaig ser membre del Comitè Executiu de la Federació de Barcelona, on vaig ser el responsable de comunicació del primer executiu de l'amic Jordi Cabrafiga. Estic molt satisfet de tota la feinada que vam fer llavors i de tot el que vaig aprendre i poder compartir amb els meus companys d'aleshores. Allà vaig treballar amb joves patriotes com Jordi Cuminal i Marc Pifarré o el mateix Cabrafiga. Gent amb la que a dia d'avui, tot i haver abandonat el barco convergent, encara hi mantinc una relació personal cordial i amigable, tot i que crítica. 

Dic això, de primer, per a continuació explicar que la JNC és una organització que es proclama sobiranista. A alguns us serà familiar el seu logotip on llueix l'estelada. Històricament Convergència Democràtica de Catalunya s'ha nodrit dels joves independentistes que han passat per l'escola de patriotes que ha estat la JNC i molts ostenten càrrecs destacats actualment com a membres de CDC. Alguns exemples són l'alcalde de Sant Cugat del Vallès, Lluís Recoder, o el diputat a les Corts Espanyoles, Carles Campuzano. Però n'hi ha un munt més, ben posicionats, tan a nivell intern dins de CDC com a nivell institucional. 

Tinc a mà la ponència ideològica de la JNC del XVè Congrés de 2008 titulada Plenitud nacional per a l'Estat propi, us convido a llegir-la, especialment quan diu:

La Joventut Nacionalista de Catalunya és una organització política juvenil, nacionalista catalana que lluita per assolir la plena sobirania nacional de Catalunya i la igualtat amb la resta de pobles lliures del món, a través de l’exercici del dret a l’autodeterminació.
La JNC lluita, doncs, per la construcció nacional i per la llibertat de Catalunya perquè existeix una nació catalana, amb trets diferencials propis, que té dret a la seva pervivència com a poble.
La nostra organització va ser creada ja fa més de 25 anys, el 1980, a partir de les Joventuts de Convergència Democràtica de Catalunya, la JCDC, les Joventuts d’Esquerra Liberal, militants del Front Nacional de Catalunya i d’Estat Català. En un principi aquestes van evolucionar cap a la creació de la JNC amb la voluntat de ser les joventuts del PNC, el Partit Nacionalista Català, que mai va arribar a veure la llum, en part perquè CDC ja representava l’essència d’aquest partit. Per aquest motiu la JNC som els joves d’un partit inexistent, i tot i que disposem d’una entitat i sobirania pròpies, sempre hem compartit projecte amb Convergència.

En definitiva, la JNC és una organització independentista juvenil d'un suposat Partit Nacionalista Català que no existeix perquè CDC representa l'essència d'aquest partit. Una essència diriem unitària dins del catalanisme en favor d'un Estat propi. Molt bé.

La meva pregunta al president de la JNC, Gerard Figueras, i a tota la seva militància, ara que s'ha demostrat que CDC, en paraules de l'amic Alfons López Tena, "no està disposada a promoure cap consulta ni cap referèndum i que, és clar, no vol la independència de Catalunya" és: què pensa fer? Pensa seguir apoltronat al seu despatx de Còrsega venent fum i enganyant a la seva jove militància o pensa ser valent. 

Un consell per Gerard Figueras, des de l'apreci que sempre t'he tingut: en aquests moments on la independència de Catalunya és una oportunitat real i pausible, mantenir la JNC lligada a un partit polític com CDC que ni és independentista ni vol l'Estat propi és un error estratègic gravíssim. Et demano la valentia de convocar un Consell Nacional Extraordinari. Et demano que els consellers nacionals es pronunciïn sobre els lligams amb Convergència. Pas primer per retirar tots els candidats aprovats per la JNC per anar a la llista electoral de CDC. La JNC, com a ens sobirà i sobiranista, ja no pot influir gens en el discurs polític de CDC. És el moment de plantar-se. Per dignitat. 

Gerard, cal que la JNC esdevingui la joventut del nou Partit Nacionalista Català: la Solidaritat Catalana per la Independència. No perdis aquesta oportunitat. Sigues valent i tingues coratge. Fes-ho per la independència de Catalunya que tu i els teus militants defenseu. Ara és l'hora dels valents. 


0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada