Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Rubèn Novoa. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Rubèn Novoa. Mostrar tots els missatges

12 d’octubre 2010

Santi Vila i la Guàrdia Civil


El candidat que Artur Mas ha escollit perquè representi CiU a les comarques gironines cada dia em sorprèn més. Com a exmilitant de Convergència ja vaig denunciar públicament en el seu dia que qualifiqués de deriva grotesca i radical el sentiment independentista de molts convergents de bona fe i que es presentés com un catalanista còmode amb Espanya. Vaig abandonar CDC el passat mes de juny just quan el mateix Santi Vila va fer grans apologies de les curses de braus, especialment amb el seu vot negatiu a la ILP sobre l´abolició d´aquestes al Parlament de Catalunya. Després de la sentència de l´Estatut vaig decidir entrar a militar a Solidaritat Catalana per la Independència des del minut zero per l´amistat i la confiança que tinc en una de les ments més lúcides de l´independentisme català: l´Alfons López Tena. L'última del Santi Vila és proposar el retorn de la Guàrdia Civil a Figueres per amagar la seva total incapacitat com a alcalde per arreglar la problemàtica social que viu un dels barris més conflictius de la seva ciutat. Espanya, toros i Guàrdia Civil. Voleu dir que aquest és el canvi de CiU per Girona?

rubèn novoa i arranz. girona.

Diari de Girona, 12-10-2010


03 de setembre 2010

CARTA DE RENÚNCIA DE RUBÈN NOVOA A LES ELECCIONS PRIMÀRIES DE SOLIDARITAT CATALANA





Sr. Joan Laporta
Sr. Alfons López Tena
Sr. Uriel Bertran


Girona, 3 de setembre de 2010


Atesa la campanya d'intoxicació espanyolista provinent de la formació política Ciudadanos-Partit de la Ciutadania (C'S) amb informacions totalment falses i manipulades he decidit retirar-me de la cursa electoral de primàries per la circumscripció electoral de Girona i a la qual havia presentat candidatura en equip amb la Sra. Mercè Escarrà, que a partir d'ara, concorrerà en solitari a la mateixa.

He meditat i reflexionat sobre l'impacte mediàtic que està tenint aquesta campanya intoxicadora provinent de la caverna mediàtica espanyola i en benefici del projecte de Solidaritat Catalana per la Independència he decidit renunciar a la meva candidatura de primàries.

Vull aprofitar per condemnar aquest tipus de campanyes mediàtiques ad hominem sustentades en mentides i arguments ex concessis, únic argument del que disposen les forces vives de l'espanyolisme per intentar aturar aquest procés imparable que és el d'assolir, en democràcia, un Estat propi per Catalunya.

També vull reafirmar-me en els meus profunds valors democràtics i condemnar tota mena d'acció violenta que pugui enterenyinar la participació política de qualsevol ciutadà o projecte polític en unes eleccions lliures. Condemno amb absoluta fermesa qualsevol tipus de violència i aquells actes que puguin incitar a la mateixa.

Així doncs, vull fer-los avinent que he renunciat a la meva candidatura a les eleccions primàries tot reiterant el meu compromís en els valors de la democràcia occidental, la llibertat, la participació i els drets humans i la condemna ferma i incondicional de qualsevol acte violent que vulgui o pugui interposar-se al bell mig del debat polític o l'esfera pública, no sense condemnar, de la mateixa manera i amb la mateixa fermesa, qualsevol interferència intoxicadora espanyolista amb voluntat de destruir barroerament el sentiment majoritari independentista de la societat catalana.

Visca Catalunya Lliure !

Afm.,

Rubèn Novoa




Dia de reflexió


Benvolguts simpatitzants i adherits de Solidaritat Catalana per la Independència amb dret a vot a les primàries de la circumscripció de Girona.

La nostra candidatura ha decidit tancar avui la campanya electoral i fer-ne un balanç molt positiu. Estem molt satisfets de totes les mostres de suport rebudes de molts de vosaltres i dels impulsors del projecte de Solidaritat Catalana.


  • Hem pogut trepitjar el territori i acompanyar-vos en molts actes que s'han organitzat a la 'Catalunya Vella': Barcelona, Girona, Figueres, Cadaqués, Torroella de Montgrí, Lloret de Mar, Olot, Manresa, Vic...

  • Els qui vau voler també vau tenir l'oportunitat de que us presentéssim el nostre projecte i candidatura participant del cafè-debat que vam organitzar la setmana passada a Girona.

  • Aquest blog de campanya ha tingut més de 6000 visites en tan sols dues setmanes. Des d'aquí ens heu pogut conèixer una mica millor: què pensem, què volem fer. Hem generat discurs i debat i ens sentim molt orgullosos d'haver obert els ulls a molts antics companys de partit.

  • Hem compartit amb vosaltres 11 pinyols de campanya i 3 vídeos electorals en un esforç programàtic sense precedents en unes primàries a Catalunya.

  • També hem respost més de 15 preguntes que ens heu formulat mitjançant aquest web, tot això immers en un exercici de transparència absoluta i de possibilitat de participació de tothom.

  • Ahir vau rebre tots el nostre comunicat, on des de la màxima honestedat política, us reclamem que també voteu la candidatura presentada en equip pel sr. Toni Strubell i Trueta. Volem que sigui el nostre cap de llista a Girona i poder acompanyar-lo en la difícil contesa que ens espera a tots i que no és altra que omplir el Parlament de Catalunya de diputats independentistes.

  • Com creiem que és possible fer una declaració unilateral d'independència d'acord amb la Cort Internacional de Justícia de les Nacions Unides també us vam fer avinents d'un esborrany del què podria ser el futur immediat d'aquesta Nació si treiem una majoria esclatant al Parlament de Catalunya.


Ho repetim, som un poble que estem fent Història. Cap intoxicació barroera i manipulada pot aturar el nostre Poble. Ha arribat l'hora de la dignitat de Catalunya i dels catalans. De bracet ho farem possible. Vota aquest 4 de setembre a les eleccions primàries de Solidaritat Catalana per la Independència. No malbaratem la oportunitat històrica que tenim davant de sortir de la cruïlla en la qual estem immersos com a Nació!

Visca Catalunya Lliure !!!

Candidatura Mercè Escarrà / Rubèn Novoa



01 de setembre 2010

Comunicat de la candidatura Escarrà / Novoa (01.09.2010)

COMUNICAT ALS ADHERITS I SIMPATITZANTS DE SOLIDARITAT CATALANA
PER LA INDEPENDÈNCIA DE GIRONA


Arribant al final del procés de primàries de Solidaritat Catalana per la Independència, els membres de la candidatura solidària en equip per la circumscripció de Girona Mercè Escarrà i Rubèn Novoa volem comunicar-vos que:


  • Demanem que tots els simpatitzants de la coalició passin a la condició d'adherits. D'aquesta manera podran participar de la festa democràtica que suposen aquestes eleccions primàries. També volem recordar que des de l'àrea nacional de voluntariat s'han demanat voluntaris per col·laborar en tot aquest procés que durem a terme el proper dissabte pel matí a l'Hotel Carlemany de Girona. Tots aquells que pogueu dedicar-hi unes hores no dubteu en donar un cop de mà !
  • Tot i que nosaltres ens presentem com a candidats i hem treballat i seguirem treballant amb il·lusió durant aquest procés nou, engrescador i profundament democràtic, volem fer una crida a tots vosaltres perquè voteu la candidatura encapçalada pel sr. Toni Strubell i Trueta ja que considerem que serà un gran cap de llista per la circumscripció de Girona. L'avalen la seva trajectòria personal i el seu compromís nacional alhora de que és una persona de gran rellevància i amb la qual ens farà molta il·lusió poder treballar al Parlament de Catalunya per poder declarar la independència no més tard de gener de 2011.
  • Durant aquests darrers dies us hem ofert tota una sèrie de propostes que han marcat el nostre perfil de campanya i amb les quals us demanem el vostre vot en aquestes eleccions primàries. Obriem aquests “pinyols de campanya” amb el compromís ferm d'iniciar el tràmit parlamentari de la redacció de la Declaració d'Independència de Catalunya. Com que estem plenament convençuts d'aquest procediment, us volem adjuntar un esborrany del què entenem l'única tasca que ha de realitzar el Parlament de Catalunya en la propera legislatura prèvia a la construcció de les estructures d'estat de l'Estat català en el si de la Unió Europea.


Som un poble que estem fent història. Visca Catalunya Lliure !





Comunicat candidatura Escarrà Novoa





29 d’agost 2010

Mercè Escarrà i Rubèn Novoa presenten la seva candidatura a Girona

Els membres de Solidaritat Catalana Mercè Escarrà i Rubèn Novoa, que han presentat una candidatura en equip solidària a les eleccions primàries del proper dissabte 4 de setembre per la circumscripció electoral de Girona, han realitzat avui el seu primer acte de campanya públic per als adherits i simpatitzants de la coalició independentista liderada per Joan Laporta, Alfons López Tena i Uriel Bertran.

Durant la presentació, que s'ha realitzat en un ambient informal al cafè del Parc del Migdia de Girona, els candidats han pogut explicar tant la seva candidatura com el procés de primàries de Solidaritat Catalana i els compromisos amb l'adherit amb els quals concorren a aquestes eleccions i pels quals reclamen el vot dels adherits.


L'acte, que gairebé s'ha allargat tres hores per l'interès de la gairebé desena de persones que s'hi ha atançat, ha servit també per poder conèixer les inquietuds i l'entusiasme amb el qual s'està vivint tot aquest procés.




25 d’agost 2010

Josep Espar, Pasqual Maragall i José Montilla


Ahir vaig estar parlant telefònicament una llarga estona amb el meu amic Pep Espar, que es trobava, als seus 82 anys, a Prada de Conflent, on s'hi ha celebrat aquests dies la Universitat Catalana d'Estiu. Ell s'hi ha estat quatre dies, malgrat que el seu estat de salut no és per tirar coets. M'ha sorprès quan m'ha dit: ja sé que estàs amb en López Tena i la candidatura independentista. L'Espar és un patriota, que tot i la seva edat, no se li escapa res del que succeeix a la política catalana.

Em va comentar que havia estat parlant ahir al matí amb el president Maragall, el qual seguia apostant per un "tancament de caixes" com a mesura de pressió a l'Espanya uniforme i que no escolta. L'Espar també hi està d'acord, i, nosaltres també. En Pasqual, tot i seguir essent fidel a la seva ideologia federalitzant, va reclamar solemnement un referèndum d'autodeterminació amb urgència, ja què no es pot donar la impressió als joves, que aquesta qüestió política (l'encaix o no de Catalunya i Espanya) no s'acaba mai. Segons Maragall aquest referèndum hauria d'incloure 3 camins per Catalunya: l'autonomia dins Espanya, la federació amb Espanya o l'Estat propi.

Aquest matí ha estat el president Montilla qui, a Els Matins de TV3, ha censurat l'aposta del referèndum plantejada ahir pel president Maragall. Segons Montilla, no cal fer cap referèndum perquè a la tardor els ciutadans podran optar.

Avui és un d'aquells dies on puc afirmar que estic a favor de tots tres: de l'Espar, d'en Maragall i d'en Montilla. Vist l'èxit que han tingut totes les propostes catalanes d'encaix a Espanya i el respecte amb el qual tracten el nostre fet diferencial, ha arribat el moment de la fermesa. Coincideixo amb l'Espar i en Maragall amb el "tancament de caixes" com a mesura de força. També té raó en Maragall, després de l'èxit de les consultes populars per la independència que s'han anat realitzat a tot el territori des del 13-S a Arenys de Munt, en proposar amb urgència un referèndum d'autodeterminació.

Finalment la reflexió del president Montilla és també molt certa i honesta: els catalans ja tenim el dret a decidir i l'exercirem el dia de les eleccions al Parlament, això és, la propera tardor. És per això tan important i una qüestió d'urgència nacional que tots els independentistes anem a votar independència. Si Solidaritat Catalana obté majoria absoluta al Parlament de Catalunya, el referèndum d'independència ja s'haurà fet. És la única via que ens han deixat els partits d'aquí i d'Espanya. Presentar-nos a uns comicis i aconseguir vots per a l'Estat propi. Si això fos així, podríem declarar l'Estat català pels volts de gener de 2011. Així doncs, catalans, usem les eleccions al Parlament de Catalunya per proclamar la independència i donar una lliçó a Espanya i el món sencer!



23 d’agost 2010

Aturem una nova humiliació nacional


No ha trigat ni un dia d'obtenir resposta política d'Espanya la proposta d'engany que volia fer Artur Mas amb el concert econòmic per 2012. Ha estat el sots-secretari general del PSOE, Pepiño Blanco, que li ha dit al sr. Mas que se'n torni cap a casa, que això no entra dins de les "regles del joc". 

Artur Mas pensa que obtenint el suport a la seva investidura a Catalunya per part del PP (sempre condicionat a no plantejar formalment cap dret a decidir com a la última legislatura del president Pujol) Espanya s'avindrà a negociar la primavera de 2012, quan Don Mariano Rajoy arribi a la Moncloa tal i com pronostiquen totes les enquestes. 

No cal faltar a ningú el respecte, però si aquesta és la postura oficial del PSOE, què ha de fer indicar que el PP, aquest PP que ha portat l'Estatut al Tribunal Constitucional, s'avingui a aturar d'un cop per totes l'espoli fiscal que pateix el nostre país? Com ja he dit anteriorment en d'altres articles no considero l'Artur Mas ni un il·lús ni una persona càndida. La voluntat manifesta de CiU en aquest afer és la d'enganyar l'electorat i tornar a tocar cuixa. Ras i curt. Personalment considero que això és de ser molt males persones.

Davant d'això només hi ha dues opcions: la primera és permetre l'engany i que, com molt bé il·lustra Pepiño Blanco, a l'Artur Mas li passi el mateix que a Ibarretxe i el seu pla (¿algú se'n recorda del pla Ibarretxe? ¿algú sap on para l'ex-lendakari?). Jo només recordo la humiliació que va patir el president d'Euskadi al Congrés dels Diputats i el suïcidi polític que li va comportar. Les conseqüències de tot plegat són ben vigents: pinça PP-PSOE a Euskadi i govern espanyolista. Així doncs, la proposta de CiU i Artur Mas passa per una nova humiliació nacional al nostre país que no ens podem permetre, i suposaria la fi de la carrera política d'aquest senyor. Això últim rai. 

La segona opció és no permetre l'engany. No permetre que CiU guanyi les eleccions al·legant el fantasma del tripartit. La lluita no és per governar aquesta comunitat autónoma espanyola de fireta, que és Catalunya. La lluita és i ha de ser, la de sortir cames ajudeu-me d'aquest espectacle miserable que protagonitzen tant Espanya com els partits polítics catalans. La lluita és per la independència de Catalunya. I això només es pot aconseguir des de la unitat de la societat civil empesa per persones valentes i decidides com les que integren Solidaritat Catalana per la Independència.



19 d’agost 2010

Carta oberta a Carme-Laura Gil

Benvolguda Carme-Laura Gil, exconsellera d'Ensenyament de la Generalitat i militant de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC).

Ens adrecem a vostè atès que en les darreres setmanes hem llegit amatentment les seves reaccions a la marxa de l'exconseller nacional de CDC, Alfons López Tena i la incomoditat que li estan provocant els darrers posicionaments públics de CiU en contra de l'independentisme. Amb data 10 d'agost va publicar al seu blog personal un article titulat López Tena, CDC i una frase de Laporta, on lamenta la decisió de l'Alfons d'abandonar Convergència i censura les crítiques que l'exvocal del CGPJ va adreçar a CDC en la seva marxa ja que per vostè la Convergència de 2008 (quan López Tena va deixar el càrrec del Poder Judicial) i l'actual són si fa no fa iguals.

Pocs dies després, va ser vostè mateixa qui va afirmar que se sentia autoexclosa del projecte de CiU a l'article Què hem de fer CDC? ateses les declaracions de la sots-directora de campanya d'Artur Mas, Joana Ortega, la qual va afirmar amb rotunditat al diari La Vanguardia que CiU en absolut és independentista. 

Si ens permet, en la condició d'excompanys de partit i companys de causa, ens agradaria convidar-la a una reflexió més profunda:

És cert, com vostè afirma, que la Convergència de 2008 és la mateixa que la de 2010, qui ha canviat és el catalanisme, que deixa d'apostar per la via autonomista i de reformar l'Estat espanyol per ser oberta i decididament independentista i favorable a l'Estat propi. Aquest canvi s'ha evidenciat tant a nivell intel·lectual (amb les conclusions aprovades al III Congrés Catalanista) com a nivell de societat civil, només cal recordar el clam unànime en favor de la independència de més de 1,2 milions de catalans a la manifestació del 10-J. 

Tot i així, si ens permet, no només li hauria de preocupar que CiU vagi allunyant-se progressivament del pal de paller del catalanisme que és a dia d'avui el sentiment independentista sinó que dirigents de primera fila de Convergència, i el propi partit, insisteixin en ajornar sine die aquesta carpeta. Ho demostren declaracions com les de l'Artur Mas del passat 15 de juny quan va afirmar que no pensava impulsar cap referèndum d'independència de Catalunya durant els propers quatre anys, considerant que com a poble no estem madurs (quan segurament qui no ho està és ell). O el mateix Felip Puig a Catalunya Ràdio a mitjan juliol, reiterant aquest posicionament d'Artur Mas contrari al referèndum la propera legislatura, en la qual es compliran 300 anys de l'ocupació espanyola de la nostra Nació. Això es va segellar al Parlament de Catalunya quan CiU es va posar d'acord amb Ciutadans i el Partit Popular (i les demés forces polítiques amb representació parlamentària) per impedir la recollida de signatures als impulsors de la ILP pel Referèndum d'Independència, entre ells, Alfons López Tena. 

Que el discurs de Convergència és totalment buit de continguts sembla ser que ja se n'ha adonat, doncs clarament es pregunta "qui som". Totes les alternatives que ofereix CiU passen per anar a pidolar a Madrid, en insistir en l'error de trobar alguna mena d'acord amb un Estat que només ens vol sotmesos i callats, quan no enganyar directament la ciutadania oferint un concert econòmic impossible d'aconseguir.

Creiem que el seu darrer article esmena l'anterior, i que per tant, l'Alfons no anava errat. Mentrestant, la resposta que li ha donat Felip Puig a les seves inquietuds és que no faci gaire soroll puix que el Québec ha perdut tots els referèndums d'autodeterminació realitzats en els darrers 40 anys. Que això va per lent. Que tornem a 1980 i calen 23 anys més de govern convergent. I ja veurem d'aquí 30 anys com està el panorama polític i social per engegar un procés d'emancipació nacional. En definitiva, insistir en un camí que no duu enlloc on Catalunya anirà a menys i s'anirà esllanguint sense remei en una dolça decadència fins esdevenir una regió dissolta en l'Espanya uniforme i monolítica. ¡Com a mínim el Québec pot iniciar aquest tipus de processos democràtics i avantatjar-nos en 40 anys!

Essent així les coses, és d'agrair que una veu valenta com la seva s'alci per remoure els dèbils fonaments ideològics convergents actuals. Sempre ha estat una dona amb empenta i molt garrida. Per això ara li volem demanar que escolti el seu cor. Que no pensi en unes sigles. Que pensi en clau de país. Vostè pot fer un gran servei a la causa independentista. Vostè ja no es pot sentir mai més còmode en un partit com Convergència, que ja ha fet tot el que podia fer per aquest país després de la represa de la democràcia. Ara toca edificar un Estat propi sobre aquests fonaments construïts durant els governs Pujol. 

Això només es pot liderar des d'un gran moviment social, democràtic i de base com és Solidaritat Catalana per la Independència. Vostè no pot quedar fora d'aquest procés el qual segur que se sent seu. El país l'espera Carme-Laura. Li volem donar la benvinguda.

Signat,

Mercè Escarrà i Caudet
Rubèn Novoa i Arranz




(20/08/2010) Podeu consultar aquí la resposta que ens ha donat la sra. Carme-Laura Gil a la nostra carta oberta, fet que li agraïm públicament, tot i que no sigui en el sentit desitjat. Una abraçada companya de causa! 



WEB AD: Candidatura Escarrà / Novoa a les primàries de SCI a Girona



Aquest és el vídeo presentació de la candidatura integrada per Mercè Escarrà i Rubèn Novoa a les primàries de Solidaritat Catalana per la Independència per la vegueria de Girona que se celebraran el proper 4 de setembre de 2010.

Si t'has adherit a Solidaritat Catalana i ets de Girona, creus que Catalunya no pot esperar més i s'ha de declarar l'Estat català al Parlament de Catalunya no més tard de gener de 2011 i en aquest equip de patriotes hi ha d'haver gent jove, amb empenta, decidida, apassionada, amb valors i determinació, et demanem que donis 3 punts a la nostra candidatura en equip a les primàries per Girona. Moltes gràcies !

17 d’agost 2010

El concert econòmic de CiU és una gran mentida




Vaig estrenar columna en aquest blog amb un article titulat "Artur Mas i el concert econòmic" on apuntava a l'engany al qual vol sotmetre l'electorat de Catalunya la federació autonomista Convergència i Unió durant la propera campanya electoral.

Vista la reacció d'alguns convergents a aquest article com la de l'excompany de la JNC i CDC, Miquel Àngel Raga "Rubèn tu et queixes que CiU proposa una opció inconstitucional quan la independència que tu propugnes també ho és (art. 2 CE)" m'agradaria fer algunes observacions jurídiques al respecte perquè s'entengui. De primer, el que queda clar amb la seva afirmació és que aquest militant de la JNC i CDC s'autoexclou de la defensa de la independència de Catalunya. Suposo que en consonància amb les directrius de la sots-directora de campanya de CiU Joana Ortega.

Sabem que Artur Mas vol incloure la tràgala del concert econòmic al programa electoral de CiU, de fet, ciberactivistes de referència convergents com Miquel Quintana ja estan atacant amb virulència, fatxenderia i la prepotència típica dels convergents, això és: amb arguments ex concessis i falsos, a tots aquests qui amb arguments volem denunciar que això és un engany als ciutadans de Catalunya amb tots els ets i uts.

L'últim dirigent de CiU que ha parlat de finançament és Quico Homs. Un altre suposat independentista que habita a Convergència. El recordo d'afirmar un dia a la parròquia convergent que al Palau de Pedralbes li va dictar ell mateix l'Estatut del 30 de setembre al president Maragall, que anava picant-lo al seu portàtil. En un article d'opinió publicat a l'AVUI+/El Punt aquest cap de setmana, Quico Homs segueix insistint en l'engany que vol perpetrar CiU amb el concert econòmic afirmant que "cal saber que tècnicament per disposar de concert no es necessita ni reformar la Constitució ni l'Estatut. Sortint de la Lofca n'hi hauria prou per articular un finançament propi per a Catalunya", el mateix que deia en Quintana, o sigui la consigna que surt del carrer Còrsega 333 i que esperen que ens empassem els catalans.

Aquest és el mateix Quico Homs que fa tot just dos anys afirmava que Euskadi i Navarra disposen del concert econòmic gràcies a l'organització terrorista ETA ja que "a l'Estat espanyol li impressionen més 90 morts que el 90% del Parlament de Catalunya". L'hemeroteca en aquest cas no falla: segons Homs els bascos i navarresos disposen del concert perquè "es mantenen els furs de l'Edat Mitjana, tal com va establir la Constitució". Què fàcil és mentir quan s'acosten eleccions eh Quico?

El que és clar és que la comunitat autònoma basca i Navarra es beneficien de la disposició addicional primera de la Constitució espanyola que reconeix i empara els drets forals dels territoris bascos, com per exemple la fiscalitat i finançament, que serà regulada per l'Estatut d'Autonomia o les lleis d'amillorament del fur. El concert econòmic basc i navarrès vé donat estatutàriament atès que segons la Constitució Espanyola tant Euskadi com Navarra són comunitats forals, a diferència de Catalunya, que és una comunitat autònoma de règim general com Múrcia o La Rioja.

És obvi que els furs catalans dins la monarquia hispànica també són d'origen medieval i modern a la Corona espanyola, però aquests van ser suprimits i derogats a sang i foc el 1716 amb el Decreto de Nueva Planta, i no hi ha cap disposició addicional a la Constitució que els ampari o restitueixi, per tant, en no ser comunitat foral no podem al·legar uns furs d'una guerra que vam perdre fa gairebé 300 anys per incloure-ho a un programa electoral, doncs, l'Estat espanyol s'hi negarà rotundament atenent a la norma normarum i la legalitat vigent. És una batalla perduda d'entrada, doncs la jurisprudència constitucional deixa ben clar i sens cap mena de dubte que els territoris forals només són les províncies basques inclosa Navarra.

Al·legant drets històrics, només cal veure la profunda i essencial retallada que ha vingut donada per la STC 31/2010 del Tribunal Constitucional (la sentència de l'Estatut), especialment en allò que afecta als artss. 201.3 i 4, 204.1 i 4, art. 205 (primer paràgraf), art. 206.3 i 5, art. 210, art. 218.2 i 5, i art. 219.2 i 4. Segons el Tribunal Constitucional, el principi de bilateralitat i tracte d'igual a igual pel que fa a la política fiscal, tributària i de finançament és inconstitucional i subjectes a la interpretació restrictiva que en fa l'alt tribunal, això vol dir jurídicament parlant: en cap cas com al règim foral basc i navarrès.

Per tant, el concert econòmic per Catalunya és inconstitucional d'entrada, el què no hauria de ser cap sorpresa, doncs una de les fonts sobre la qual se sustenta l'Estat espanyol i la seva capital és sobre la base de l'espoli fiscal a Catalunya. D'enzes seria suposar que si els hi demanem sisplau deixaran de robar-nos. De males persones ja és afirmar que no cal canviar res perquè Espanya deixi de robar-nos, que això ho arreglo jo anant a passar un dia a la Moncloa entre paquets de Marlboro light.

Aquest jove militant de la JNC i de CDC es mostrava sorprès de què sigui més fàcil demanar la independència (que és certament contrària a l'art. 2 -i uns quants més- de la Constitució Espanyola) que el concert econòmic. No s'ha parat a pensar que no, nosaltres no anirem a demanar res a Madrid, com prentenen fer ells sabent d'entrada que la resposta serà que no.

Solidaritat Catalana pretén declarar unilateralment la independència al Parlament de Catalunya. Aquest acte es faria d'acord amb la Resolució 1244 del Consell de Seguretat de Nacions Unides que diu que preval la declaració unilateral d'independència duta a terme per un Parlament escollit democràticament que el principi de sobirania i integritat territorial, que ha al·legat Espanya davant la Cort Internacional de Justícia de la Haia. Cal dir que el posicionament jurídic espanyol ha quedat bandejat pels jutges que han dictat la sentència de Kosova i que tot Occident ha donat suport a aquest principi jurídic a excepció d'Espanya, Rússia, Sèrbia i la Xina, països tots ells, amb una cultura democràtica que tendeix a zero.



15 d’agost 2010

La fi de l'ambigüitat: "CiU no és independentista, en absolut"


Alguns patriotes han afirmat durant les darreres setmanes, gens encertadament, que el moviment democràtic de base Solidaritat Catalana per la Independència és una mena d'OPA hostil a l'associació política Reagrupament. Res més lluny de la realitat. De moment, i després d'un mes de vida, hem aconseguit acabar amb l'ambigüitat tradicional de la federació autonomista Convergència i Unió pel què respecta a la independència.

El salt al buit que ha fet CiU forma part de la mateixa estratègia que va dur als partits polítics amb representació a la mesa del Parlament de Catalunya a tombar la ILP de la independència presentada per Uriel Bertran i Alfons López Tena: sostenello e no enmendallo. Fa tot just una setmana alertava en aquest mateix espai d'opinió que "CiU ha abandonat el sobiranisme i vol mantenir Catalunya com una 'comunidad autónoma de régimen general' per molta soflama catalanista que vulgui aparentar" posant l'exemple de les declaracions "del suposat independentista Felip Puig i secretari general adjunt de Convergència" al qual li van preguntar obertament a Catalunya Ràdio si "està Convergència disposada a proclamar l'Estat català la propera legislatura", responent Felip Puig ràpidament amb el monosíl·lab "No".

Si això no fos suficient, la número 2 de CiU a les llistes del Parlament i subdirectora de campanya d'Artur Mas, Joana Ortega Alemany, era entrevistada ahir a La Vanguardia. Paga la pena llegir la persona que ha escollit Artur Mas per fer tàndem electoral: "CiU no és independentista, en absolut" una afirmació tan rotunda que no deixa cap mena de dubte al respecte. Ortega també afirma que ni ho és ella "ni CiU com a força política. Una altra cosa és que hi hagi independentistes" (encara???!!!)

¿Com s'enterra definitivament a CiU la carpeta de l'Estat propi? Doncs en paraules de la pròpia Ortega: "la primera tasca de CiU -insisteix- no és la independència, és resoldre els problemes de la gent".

En tot cas no sé si estic llegint una dirigent de CiU o la cantarella típica del Partit Popular i d'Alícia Sánchez Camacho; "els problemes de la gent" diu... ja sabeu, la crisi, aquesta mena de Papus on tot s'hi justifica per tal de posar un morrió a la boca a l'1,2 milions de catalans que vam sortir al carrer el 10-J a cridar "INDEPENDÈNCIA".

L'únic problema que tenim els catalans és l'espoli fiscal constant i sistemàtic que practica Espanya amb nosaltres, sra. Ortega. Aquest espoli fiscal inassumible representa més del 10% del PIB de Catalunya. Del robatori manu militari que ens fa anualment Espanya i que està xifrat actualment en 22.000 milions d'euros, si fossim Estat, podríem destinar, per exemple, 8.200 milions d’euros a reduir els impostos (l'Impost de Societats al 20%, l’IRPF, en els seus diferents trams, del 24% al 15%, del 28% al 20%, del 37% al 28% i del 43% al 35%), destinar 2.600 milions d’euros a noves infraestructures, 2.100 milions d’euros a polítiques socials o 6.400 milions d’euros a pensions tot incrementant-les en un 10%. Amb mesures com aquestes fruit de trencar amb Espanya, les empreses catalanes augmentarien automàticament els seus beneficis en un 26% mentre que els treballadors augmentaríem el nostre salari net en un 25%!

Això és solucionar els problemes de la gent, sra. Ortega, acabar amb la relació metròpoli-colònia d'explotació existent entre Espanya i Catalunya i que vostè i el seu partit volen mantenir ad aeternum. Doncs miri, ja està bé que la seva federació abandoni l'ambigüitat definitivament i CiU es manifesti obertament com un partit que vol mantenir la integritat d'Espanya i aquest model d'espoliació colonial. Així des de Solidaritat Catalana per la Independència ja ens encarregarem de solucionar "els problemes reals de la gent i el país" i les ambicions de més del 50% del seu electorat i del 70% de la seva militància. Gràcies per la seva claredat, sra. Ortega.



11 d’agost 2010

Unitat? Quina unitat? Ja en tenim d'unitat !


Durant aquests dies he assistit acompanyat de la Mercè a diverses presentacions del projecte de Solidaritat Catalana arreu del territori: des de la primera crida realitzada als partits catalans a l'Hotel Zero de Barcelona per Uriel Bertran, Alfons López Tena i Joan Laporta -i que tot l'stablishment autonomista del país des de CiU a ERC va renunciar atendre per poder seguir gestionant aquesta Generalitat de fireta que ens deixa tenir el Reino de España- fins a presentació del projecte polític a la facultat d'Econòmiques de Barcelona amb més de 700 persones, a Girona amb més de 300, a Olot amb més de 40 i ahir mateix a Lloret de Mar amb gairebé 50 persones.

En aquests actes territorials he pogut copsar la inquietud dels ciutadans que s'hi han atançat envers la "unitat" de l'independentisme per poder assolir el millor èxit electoral de la història del nostre país en uns comicis al Parlament de Catalunya. Algunes de les preguntes que es formulaven als coordinadors territorials i ponents com l'Alfons López Tena han girat en torn de reclamar a Solidaritat Catalana un acord amb l'associació política Reagrupament per tal de no fragmentar el vot independentista ara que tenim una oportunitat històrica que no podem, de cap manera, deixar escapar.

Personalment, a dia d'avui, considero que l'independentisme català, de tots els ventalls i espectres ideològics ja ha assolit la unitat. Aquesta unitat és Solidaritat Catalana per la Independència. Us ho explicaré ras i curt perquè tothom, vingui d'on vingui, ho pugui entendre.

Solidaritat Catalana per la Independència no és un partit polític. No és ni el partit d'en Laporta ni el partit d'en Novoa ni de ningú. Aquest és un moviment social, de base, (de grassroots que en diuen a Estats Units). Què vol dir això? Vol dir que TOTS els catalans que volem un Estat propi podem i hem de participar d'aquest procés. Vinguem d'on vinguem. La unitat no depèn de si l'associació política Reagrupament o el partit Estat Català (que comici rera comici s'ha presentat sempre a les eleccions) s'adhereixen o no a la Solidaritat Catalana. A Solidaritat Catalana ens hi hem de sumar tots i cadascun dels catalans que tinguem clar que l'objectiu és proclamar l'Estat català la propera legislatura. Això vol dir que no valen ni egos, ni personalismes, ni sigles ni res que ja estigui constituït prèviament. Només aconseguirem la independència de Catalunya si aquesta ve donada per un moviment de la societat civil mínimament organitzada, de base totalment horitzontal i democràtica, on tots siguem igual d'importants i d'imprescindibles, amb la única bandera de declarar la independència al Parlament de Catalunya, sense cap capelleta que vulgui adquirir protagonismes ni saciar cap vanitat.

Hem de donar una lliçó als altres Estats del món, els que hauran de reconèixer-nos dins la comunitat internacional constituïda. La lliçó que els ha de donar Catalunya és que som un sol Poble. Profundament democràtic, on tots i cadascun dels catalans ha pogut participar directament en aquest procés de construcció de l'Estat català.

Un poble unit i un poble que actua amb un model d'excel·lència democràtica per sobre del llistó que marquen les democràcies occidentals actuals ha de ser un referent pel Món lliure i ha d'aconseguir ser admès entre les altres nacions lliures del món a bombo i platerets.

Aquest és l'objectiu, i tots i cadascun de nosaltres estem cridats a col·laborar-hi. Així que, amic lector, et convido a que siguis partícep en primera persona d'aquesta gesta heroïca que tornarà a situar el nostre petit país a tots els mapamundis del món. Adhereix-te a la Solidaritat Catalana ara. El tren del patriotisme no pot esperar!


(12/08/2010): Article publicat a e-notícies


10 d’agost 2010

El futur de CiU i ERC



La irrupció amb força al panorama polític català de Solidaritat Catalana per la Independència ha sacsejat de valent l'oasi català. Això només és conseqüència d'una lectura erròria i interessada del missatge que 1,2 milions de catalans van donar a les classes dirigents catalanes el passat 10 de juliol a Barcelona. Aquest missatge que els partits catalanistes tradicionals (CiU i ERC) no han volgut interioritzar és que la centralitat en el catalanisme és actualment l'independentisme. El ciutadà del carrer s'ha adonat que l'autogovern de Catalunya i el nostre desenvolupament nacional ha entrat en una via morta dins Espanya. En aquest context, com molt bé indicava la Mercè abans d'ahir, tot intent de "modificar" Espanya des de Catalunya seguirà fracassant com porta fent-ho des del segle XVII.

L'actitud que han adoptat davant d'aquest desplaçament de la centralitat política les direccions de CiU i ERC és la de fer veure que això no va amb ells. Fer veure que no vols saber res del tripartit en el cas d'ERC i presentar-te com el pal de paller de l'independentisme quan a hores d'ara tothom sap i intueix el sever correctiu que tindran els republicans a les urnes aquesta tardor. En el cas de CiU, és seguir amb l'estratègia del bucle cíclic de la indefinició i la confusió generalitzada envers l'elector. Això es fa dient un dia que no recolzaràs cap procés cap a la creació de l'Estat català en el si de la Unió Europea la propera legislatura, per al dia següent despenjar-te amb propostes que podrien semblar atractives a l'electorat sobiranista com per exemple el concert econòmic, fum i foc d'encenalls ja que els que toquem de peus a terra sabem que són del tot inassumibles, per estar fora de la Constitució i per haver donat Espanya per tancat el procés de descentralització administrativa.

Què pot passar si els independentistes agrupats en una candidatura unitària aconseguim entrar al Parlament amb força aquesta tardor? Si entrem amb majoria absoluta, la resposta és senzilla, clara i directa: declararem l'Estat Català independent al Parlament pels volts de gener de 2011. Sensu contrari provocarem canvis d'estructura importants a les forces catalanistes tradicionals i els dits pals de paller.

Per una banda, CiU no podrà investir Artur Mas amb els nostres vots si aquest no es compromet a declarar la independència en la legislatura 2010-2014. Com ni Artur Mas ni CiU són independentistes, aquesta opció decau immediatament i haurà d'anar a buscar suports o abstencions a les files espanyolistes, això és PSC i PP. Tenint present que tot apunta que Mariano Rajoy guanyarà Zapatero a les eleccions de 2012, sembla ser que CiU només podrà decantar-se per aliar-se amb el PP per a una suposada investidura d'Artur Mas. Total que si no evitem la victòria de CiU als comicis ens remuntarem als pactes del Majestic i la situació parlamentària de CiU durant l'últim govern Pujol. Serà graciós veure com CiU acaba mercadejant amb els anihiladors de l'Estatut propiciant a Madrid un govern del PP amb la seva abstenció pels favors que es deuen a Catalunya. Com veieu tot això és pornogràfic, però és al què està condemnada CiU per la seva manca de valentia, coratge i lideratge en el catalanisme actual, que ja hem convingut que és independentista.

El futur d'ERC serà més dolorós per a aquesta formació i no trigarà gaire en iniciar-se aquest procés. Condemnats a ser un petit apèndix catalanista d'un PSC cada cop més espanyolitzat i sucursalista, tot apunta a que Joan Puigcercós serà foragitat per la militància després del fracàs electoral i Joan Ridao començarà el camí per convertir ERC en l'Euskadiko Ezkerra catalana, fins que sigui engolida definitivament pel PSC-PSOE. 

Per contra, els independentistes d'aquest país, aquells qui estimem Catalunya amb el cor, però també amb el cap, hem de trencar definitivament aquest oasi català de xarxes clientelars, gestió administrativa, nivells de corrupció intolerables, desnacionalització i molta misèria intel·lectual, estratègica i política. Només ho podrem fer amb un moviment independentista democràtic transversal de base horitzontal i connectat en xarxa. Això és la Solidaritat Catalana per la Independència. Si ens en sortim, serem cridats a esdevenir el pal de paller del catalanisme tot substituïnt aquest catalanisme ja caduc que representen CiU i ERC. El nostre premi serà la felicitat d'haver construït des de baix i entre tots l'Estat català que tant anhelem.

08 d’agost 2010

Crida a la Joventut Nacionalista de Catalunya


He estat militant de la Joventut Nacionalista de Catalunya des de l'11 de setembre de 2003 fins que vaig ser jubilat, per edat, al Congrés d'El Prat de Llobregat de 2008. En aquesta organització juvenil que enguany ha celebrat el seu 30 aniversari vaig començar la meva activitat política a partir dels 25 anys després d'una joventut pul·lulant per diversos àmbits de l'independentisme extraparlamentari. A la JNC vaig ser membre del Comitè Executiu de la Federació de Barcelona, on vaig ser el responsable de comunicació del primer executiu de l'amic Jordi Cabrafiga. Estic molt satisfet de tota la feinada que vam fer llavors i de tot el que vaig aprendre i poder compartir amb els meus companys d'aleshores. Allà vaig treballar amb joves patriotes com Jordi Cuminal i Marc Pifarré o el mateix Cabrafiga. Gent amb la que a dia d'avui, tot i haver abandonat el barco convergent, encara hi mantinc una relació personal cordial i amigable, tot i que crítica. 

Dic això, de primer, per a continuació explicar que la JNC és una organització que es proclama sobiranista. A alguns us serà familiar el seu logotip on llueix l'estelada. Històricament Convergència Democràtica de Catalunya s'ha nodrit dels joves independentistes que han passat per l'escola de patriotes que ha estat la JNC i molts ostenten càrrecs destacats actualment com a membres de CDC. Alguns exemples són l'alcalde de Sant Cugat del Vallès, Lluís Recoder, o el diputat a les Corts Espanyoles, Carles Campuzano. Però n'hi ha un munt més, ben posicionats, tan a nivell intern dins de CDC com a nivell institucional. 

Tinc a mà la ponència ideològica de la JNC del XVè Congrés de 2008 titulada Plenitud nacional per a l'Estat propi, us convido a llegir-la, especialment quan diu:

La Joventut Nacionalista de Catalunya és una organització política juvenil, nacionalista catalana que lluita per assolir la plena sobirania nacional de Catalunya i la igualtat amb la resta de pobles lliures del món, a través de l’exercici del dret a l’autodeterminació.
La JNC lluita, doncs, per la construcció nacional i per la llibertat de Catalunya perquè existeix una nació catalana, amb trets diferencials propis, que té dret a la seva pervivència com a poble.
La nostra organització va ser creada ja fa més de 25 anys, el 1980, a partir de les Joventuts de Convergència Democràtica de Catalunya, la JCDC, les Joventuts d’Esquerra Liberal, militants del Front Nacional de Catalunya i d’Estat Català. En un principi aquestes van evolucionar cap a la creació de la JNC amb la voluntat de ser les joventuts del PNC, el Partit Nacionalista Català, que mai va arribar a veure la llum, en part perquè CDC ja representava l’essència d’aquest partit. Per aquest motiu la JNC som els joves d’un partit inexistent, i tot i que disposem d’una entitat i sobirania pròpies, sempre hem compartit projecte amb Convergència.

En definitiva, la JNC és una organització independentista juvenil d'un suposat Partit Nacionalista Català que no existeix perquè CDC representa l'essència d'aquest partit. Una essència diriem unitària dins del catalanisme en favor d'un Estat propi. Molt bé.

La meva pregunta al president de la JNC, Gerard Figueras, i a tota la seva militància, ara que s'ha demostrat que CDC, en paraules de l'amic Alfons López Tena, "no està disposada a promoure cap consulta ni cap referèndum i que, és clar, no vol la independència de Catalunya" és: què pensa fer? Pensa seguir apoltronat al seu despatx de Còrsega venent fum i enganyant a la seva jove militància o pensa ser valent. 

Un consell per Gerard Figueras, des de l'apreci que sempre t'he tingut: en aquests moments on la independència de Catalunya és una oportunitat real i pausible, mantenir la JNC lligada a un partit polític com CDC que ni és independentista ni vol l'Estat propi és un error estratègic gravíssim. Et demano la valentia de convocar un Consell Nacional Extraordinari. Et demano que els consellers nacionals es pronunciïn sobre els lligams amb Convergència. Pas primer per retirar tots els candidats aprovats per la JNC per anar a la llista electoral de CDC. La JNC, com a ens sobirà i sobiranista, ja no pot influir gens en el discurs polític de CDC. És el moment de plantar-se. Per dignitat. 

Gerard, cal que la JNC esdevingui la joventut del nou Partit Nacionalista Català: la Solidaritat Catalana per la Independència. No perdis aquesta oportunitat. Sigues valent i tingues coratge. Fes-ho per la independència de Catalunya que tu i els teus militants defenseu. Ara és l'hora dels valents. 


07 d’agost 2010

Artur Mas i el concert econòmic


Llegeixo a e-notícies que el president de CiU, Artur Mas, renúncia a la independència per incloure al seu programa electoral el concert econòmic. Molt bé. En els darrers anys la fuga de sobiranistes de Convergència Democràtica de Catalunya ha estat un degoteig constant i imparable: Enric Canela, Joan Fonollosa, Ignasi Planas, Mercè Escarrà, servidor i, el darrer i més sonat: l'Alfons López Tena. No sobta després de les actituds de la seva direcció nacional, com per exemple, votar a la mesa del Parlament contra la ILP que van presentar Uriel Bertran i Alfons López Tena per permetre recollir signatures per poder celebrar una consulta refrendària sobre la independència de Catalunya. Recordem que la mateixa mesa parlamentària si que va permetre iniciar els tràmits de la ILP que pretenia enterrar el model d'immersió lingüística i escolaritzar els més petits en espanyol i implantar un model lingüístic escolar segregacionista i discriminador envers la nostra llengua. 

Que CiU ha abandonat el sobiranisme i vol mantenir Catalunya com una "comunidad autónoma de régimen general" per molta soflama catalanista que vulgui aparentar és una realitat fefaent. Aquesta setmana qui es despenjava és el suposat independentista Felip Puig i secretari general adjunt de Convergència. La pregunta que li van formular a Catalunya Ràdio era tan clara com "Està Convergència disposada a proclamar l'Estat català la propera legislatura?". I la resposta de Felip Puig també ho fou: "No". 

Aquesta Convergència que només pensa en assaltar el Palau de la Generalitat com sigui empassant-se el majoritari sentiment independentista de la seva militància i electorat és la mateixa que ara ens vol vendre que inclouran el concert econòmic al seu programa electoral titllant el model actual d'abús. Aquest és el model que el propi Artur Mas va pactar a la Moncloa i que ve regulat per un Estatut d'Autonomia que ha estat un fail estrepitós de la federació autonomista donada la retallada produïda pel Tribunal Constitucional.

Artur Mas es deu pensar que podrà aconseguir un concert econòmic apel·lant a uns drets històrics que han quedat profundament tocats per la sentència del Tribunal Constitucional, o que potser el govern espanyol socialista actual (en dos anys tot apunta que tindrem al davant un govern espanyol popular, val a dir-ho) ens el donarà a canvi de no se sap què, ja que el mateix Zapatero ha donat per tancada la descentralització de l'Estat.

Així les coses, l'únic concert que pot garantir Artur Mas és un de Manolo Escobar a la caseta de CiU de la Feria d'Abril. No ens enganyem, ni ens enganya: avui en dia, amb l'Espanya actual, ens serà més fàcil als catalans independitzar-nos que pactar qualsevol cosa amb els de la Meseta.


06 d’agost 2010

Rubèn Novoa i Arranz

Rubèn Novoa i Arranz (Barcelona, 1978).

Sóc professor a la Universidad Camilo José Cela on imparteixo el mòdul de ciberactivisme del Màster en Direcció de Campanyes Electorals i Comunicació política. He estat militant de Convergència Democràtica de Catalunya de 2003 a juny de 2010 on era el responsable de ciberactivisme de la Sectorial de Noves Tecnologies i Societat de la Informació. També vaig ser el director de comunicació de la Federació de Barcelona de la Joventut Nacionalista de Catalunya. A més a més, he estat un dels primers blogaires polítics catalans. Vaig començar a la catosfera política catalana el 2003 amb la versió 1.0 del [BLOG:RNiA].  Aquest bloc iniciàtic va ser subjecte d'estudi al treball de doctorat de l'Enric Gil Les bitàcoles i l'audiència publicat per la UOC i l'Internet Interdisciplinary Institute-IN3. També vaig participar al llibre La catosfera literària, primera antologia de blogs en català dirigit per Antoni Ibàñez i publicat per Cossetània Edicions (2008). Sóc membre fundador i vocal de l'Associació Catalana d'Amics d'Israel, he coordinat amb Josep Espar i Ticó la Junta Permanent en Defensa del Patrimoni de Catalunya, on seguim lluitant per salvar la Sagrada Família del traçat de l'AVE pel centre de Barcelona.

Actualment sóc militant de Solidaritat Catalana per la Independència i membre de la Coordinadora de Girona, població catalana on resideixo.