La meva estelada

Com molts de vosaltres ja sabreu, a finals del mes passat l'administradora de l'edifici on visc m'instava en una nota escrita en castellà i per ordre de la comunitat de propietaris, a retirar l'estelada que tinc penjada al balcó.

Un dimarts a la tarda sortia de casa amb el meu xicot i vaig obrir la bústia. Quan vaig llegir la nota d'Administracions Girona SL vaig tenir una barreja de sensacions. La primera reacció va ser una riallada i un "però què s'han cregut!" però poc a poc va anar creixent el sentiment de ràbia. En primer lloc perquè la nota estava escrita en castellà, ¡en castellà! Jo visc a Girona, no a Guadalajara i em va semblar intolerable que es vulnerés la llei de política lingüística. L'excusa de l'administradora: és que a l'edifici hi viuen estrangers que no entenen el català; doncs potser aquesta era la manera de que el comencessin a aprendre.

En tot cas, la comunitat de propietaris al·lega que no vol que la façana de l'edifici es converteixi en l'escenari d'una guerra de banderes quan en realitat el què passa és que hi ha algun veí a qui li surt urticària cada vegada que veu la meva estelada.

Això només és un exemple més de com d'ocupats n'estem, de la prepotència espanyola que es creu amb el dret de trepitjar-nos i negar-nos el dret a existir com a nació. Espanya està acostumada a que Catalunya afluixi, a que els catalans abaixem el cap i que ens conformem amb pactes que més que un perjudici són una sodomització. A tu et deixem penjar l'estelada només per la Diada i després la treus, de la mateixa manera que Franco prohibia les sardanes però de tant en tant deixava escoltar la Sardana de les monges.

Però ara ja no ens deixem enganyar, només quatre autonomistes es creuen la faula de l'encaix de Catalunya amb Espanya a base de pactes que al final són passos enrere.

Per aquest motiu, per no afluixar, per la meva dignitat com a catalana i per la del meu país no trauré l'estelada del meu balcó fins que no tinguem un Estat propi.