Unitat? Quina unitat? Ja en tenim d'unitat !

Durant aquests dies he assistit acompanyat de la Mercè a diverses presentacions del projecte de Solidaritat Catalana arreu del territori: des de la primera crida realitzada als partits catalans a l'Hotel Zero de Barcelona per Uriel Bertran, Alfons López Tena i Joan Laporta -i que tot l'stablishment autonomista del país des de CiU a ERC va renunciar atendre per poder seguir gestionant aquesta Generalitat de fireta que ens deixa tenir el Reino de España- fins a presentació del projecte polític a la facultat d'Econòmiques de Barcelona amb més de 700 persones, a Girona amb més de 300, a Olot amb més de 40 i ahir mateix a Lloret de Mar amb gairebé 50 persones.

En aquests actes territorials he pogut copsar la inquietud dels ciutadans que s'hi han atançat envers la "unitat" de l'independentisme per poder assolir el millor èxit electoral de la història del nostre país en uns comicis al Parlament de Catalunya. Algunes de les preguntes que es formulaven als coordinadors territorials i ponents com l'Alfons López Tena han girat en torn de reclamar a Solidaritat Catalana un acord amb l'associació política Reagrupament per tal de no fragmentar el vot independentista ara que tenim una oportunitat històrica que no podem, de cap manera, deixar escapar.

Personalment, a dia d'avui, considero que l'independentisme català, de tots els ventalls i espectres ideològics ja ha assolit la unitat. Aquesta unitat és Solidaritat Catalana per la Independència. Us ho explicaré ras i curt perquè tothom, vingui d'on vingui, ho pugui entendre.

Solidaritat Catalana per la Independència no és un partit polític. No és ni el partit d'en Laporta ni el partit d'en Novoa ni de ningú. Aquest és un moviment social, de base, (de grassroots que en diuen a Estats Units). Què vol dir això? Vol dir que TOTS els catalans que volem un Estat propi podem i hem de participar d'aquest procés. Vinguem d'on vinguem. La unitat no depèn de si l'associació política Reagrupament o el partit Estat Català (que comici rera comici s'ha presentat sempre a les eleccions) s'adhereixen o no a la Solidaritat Catalana. A Solidaritat Catalana ens hi hem de sumar tots i cadascun dels catalans que tinguem clar que l'objectiu és proclamar l'Estat català la propera legislatura. Això vol dir que no valen ni egos, ni personalismes, ni sigles ni res que ja estigui constituït prèviament. Només aconseguirem la independència de Catalunya si aquesta ve donada per un moviment de la societat civil mínimament organitzada, de base totalment horitzontal i democràtica, on tots siguem igual d'importants i d'imprescindibles, amb la única bandera de declarar la independència al Parlament de Catalunya, sense cap capelleta que vulgui adquirir protagonismes ni saciar cap vanitat.

Hem de donar una lliçó als altres Estats del món, els que hauran de reconèixer-nos dins la comunitat internacional constituïda. La lliçó que els ha de donar Catalunya és que som un sol Poble. Profundament democràtic, on tots i cadascun dels catalans ha pogut participar directament en aquest procés de construcció de l'Estat català.

Un poble unit i un poble que actua amb un model d'excel·lència democràtica per sobre del llistó que marquen les democràcies occidentals actuals ha de ser un referent pel Món lliure i ha d'aconseguir ser admès entre les altres nacions lliures del món a bombo i platerets.

Aquest és l'objectiu, i tots i cadascun de nosaltres estem cridats a col·laborar-hi. Així que, amic lector, et convido a que siguis partícep en primera persona d'aquesta gesta heroïca que tornarà a situar el nostre petit país a tots els mapamundis del món. Adhereix-te a la Solidaritat Catalana ara. El tren del patriotisme no pot esperar!

(12/08/2010): Article publicat a e-notícies

Tweet