Vaig estrenar columna en aquest blog amb un article titulat "
Artur Mas i el concert econòmic" on apuntava a l'engany al qual vol sotmetre l'electorat de Catalunya la federació autonomista Convergència i Unió durant la propera campanya electoral.
Vista la
reacció d'alguns convergents a aquest article com la de l'excompany de la JNC i CDC, Miquel Àngel Raga "
Rubèn tu et queixes que CiU proposa una opció inconstitucional quan la independència que tu propugnes també ho és (art. 2 CE)" m'agradaria fer algunes observacions jurídiques al respecte perquè s'entengui. De primer, el que queda clar amb la seva afirmació és que aquest militant de la JNC i CDC s'autoexclou de la defensa de la independència de Catalunya. Suposo que en consonància amb les
directrius de la sots-directora de campanya de CiU Joana Ortega.
Sabem que Artur Mas vol incloure la tràgala del concert econòmic al programa electoral de CiU, de fet, ciberactivistes de referència convergents com
Miquel Quintana ja estan atacant amb virulència, fatxenderia i la prepotència típica dels convergents, això és: amb arguments
ex concessis i falsos, a tots aquests qui amb arguments volem denunciar que això és un engany als ciutadans de Catalunya amb tots els ets i uts.
L'últim dirigent de CiU que ha parlat de finançament és Quico Homs. Un altre suposat independentista que habita a Convergència. El recordo d'afirmar un dia a la parròquia convergent que al Palau de Pedralbes li va dictar ell mateix l'Estatut del 30 de setembre al president Maragall, que anava picant-lo al seu portàtil. En un article d'opinió publicat a l'
AVUI+/El Punt aquest cap de setmana, Quico Homs segueix insistint en l'engany que vol perpetrar CiU amb el concert econòmic afirmant que "
cal saber que tècnicament per disposar de concert no es necessita ni reformar la Constitució ni l'Estatut. Sortint de la Lofca n'hi hauria prou per articular un finançament propi per a Catalunya", el mateix que deia en Quintana, o sigui la consigna que surt del carrer Còrsega 333 i que esperen que ens empassem els catalans.
Aquest és el mateix Quico Homs que fa tot just dos anys afirmava que Euskadi i Navarra disposen del concert econòmic gràcies a l'organització terrorista
ETA ja que "a l'Estat espanyol li impressionen més 90 morts que el 90% del Parlament de Catalunya". L'hemeroteca en aquest cas no falla: segons Homs els bascos i navarresos disposen del concert perquè "es mantenen els furs de l'Edat Mitjana, tal com va establir la Constitució". Què fàcil és mentir quan s'acosten eleccions eh Quico?
El que és clar és que la comunitat autònoma basca i Navarra es beneficien de la disposició addicional primera de la Constitució espanyola que reconeix i empara els drets forals dels territoris bascos, com per exemple la fiscalitat i finançament, que serà regulada per l'Estatut d'Autonomia o les lleis d'amillorament del fur. El concert econòmic basc i navarrès vé donat estatutàriament atès que segons la Constitució Espanyola tant Euskadi com Navarra són comunitats forals, a diferència de Catalunya, que és una comunitat autònoma de règim general com Múrcia o La Rioja.
És obvi que els furs catalans dins la monarquia hispànica també són d'origen medieval i modern a la Corona espanyola, però aquests van ser suprimits i derogats a sang i foc el 1716 amb el Decreto de Nueva Planta, i no hi ha cap disposició addicional a la Constitució que els ampari o restitueixi, per tant, en no ser comunitat foral no podem al·legar uns furs d'una guerra que vam perdre fa gairebé 300 anys per incloure-ho a un programa electoral, doncs, l'Estat espanyol s'hi negarà rotundament atenent a la norma normarum i la legalitat vigent. És una batalla perduda d'entrada, doncs la jurisprudència constitucional deixa ben clar i sens cap mena de dubte que els territoris forals només són les províncies basques inclosa Navarra.
Al·legant drets històrics, només cal veure la profunda i essencial retallada que ha vingut donada per la
STC 31/2010 del Tribunal Constitucional (la sentència de l'Estatut), especialment en allò que afecta als artss. 201.3 i 4, 204.1 i 4, art. 205 (primer paràgraf),
art. 206.3 i 5, art. 210, art. 218.2 i 5, i art. 219.2 i 4. Segons el Tribunal Constitucional, el principi de bilateralitat i tracte d'igual a igual pel que fa a la política fiscal, tributària i de finançament és
inconstitucional i subjectes a la interpretació restrictiva que en fa l'alt tribunal, això vol dir jurídicament parlant: en cap cas com al règim foral basc i navarrès.
Per tant, el concert econòmic per Catalunya és inconstitucional d'entrada, el què no hauria de ser cap sorpresa, doncs una de les fonts sobre la qual se sustenta l'Estat espanyol i la seva capital és sobre la base de l'espoli fiscal a Catalunya. D'enzes seria suposar que si els hi demanem sisplau deixaran de robar-nos. De males persones ja és afirmar que no cal canviar res perquè Espanya deixi de robar-nos, que això ho arreglo jo anant a passar un dia a la Moncloa entre paquets de Marlboro light.
Aquest jove militant de la JNC i de CDC es mostrava
sorprès de què sigui més fàcil demanar la independència (que és certament contrària a l'art. 2 -i uns quants més- de la Constitució Espanyola) que el concert econòmic. No s'ha parat a pensar que no, nosaltres no anirem a demanar res a Madrid, com prentenen fer ells sabent d'entrada que la resposta serà que no.
Solidaritat Catalana pretén declarar unilateralment la independència al Parlament de Catalunya. Aquest acte es faria d'acord amb la Resolució 1244 del Consell de Seguretat de Nacions Unides que diu que preval la declaració unilateral d'independència duta a terme per un Parlament escollit democràticament que el principi de sobirania i integritat territorial, que ha al·legat Espanya davant la Cort Internacional de Justícia de la Haia. Cal dir que el posicionament jurídic espanyol ha quedat bandejat pels jutges que han dictat la sentència de Kosova i que tot Occident ha donat suport a aquest principi jurídic a excepció d'
Espanya, Rússia, Sèrbia i la Xina, països tots ells, amb una cultura democràtica que tendeix a zero.
21:26
visitants
